En arribar novembre el Pirineu es transforma, canvia el seu color d'una manera radical, passant dels grocs porucs als taronges intensos, verds fosforescents, marrons cafès, i el cel pren un ritme lent amb núvols silenciosos que viatgen com  si foren amants que donen una última mirada al ser estimat: Ordesa. És en la tardor  l’època on trobem el millor d'aquest grandiós parc nacional i no volíem deixar de gaudir del més  gran espectacle de la natura. Però a més tenim el plaer de descobrir aquesta vital ciutat aragonesa, Osca, amb la catedral romànica, esplendorosa així com San Pedro el Viejo, també romànica, el seu museu, el casino modernista sense oblidar el plaer d'anar de tapes. El castell de Loarre, a prop de la ciutat és sense dubte el millor castell romànic conservat a Europa. Les seues vistes són de llevar l'alè. Acabem aquesta escapada amb la visió sorprenent de los Mallos de Riglos. Tota una experiència al millor del nord d'Aragó.

Londres és la ciutat més gran d'Europa. De fundació romana i capital de la província de Britània, va ser, després del col·lapse de l'imperi, abandonada. Però la Història tenia destinada a la vella Londinium una nova, prospera i llarga vida. De nou “cap i casal” del regne d'Anglaterra, va ser des d'aleshores centre de la vida del país. L'edat mitjana acaba en l'època Tudor quan la monarquia se separa de l'església catòlica. L'antiguitat revisada per Palladio es va convertir en la principal font d'inspiració dels arquitectes - Robert Adam, John Nash - que, al segle XVIII, van donar a Londres un toc característic. Nash va dissenyar així Regent's Park i els seus voltants. Després el segle XIX la convertí en capital d'un Imperi. Des de llavors Londres ha aconseguit ser una de les ciutats culturalment més actives del món. En el mes de desembre els mercadets nadalencs il·luminen de manera especial la capital britànica donant-li, si encara és més possible, una pàtina encisadora a places i carrers.

Com ben bé deia l'escriptora Virginia Woolf: Londres és encantadora. Isc i és com si de sobte aparegués una estora màgica sobre la qual em sent transportada al si de la bellesa sense aixecar ni un dit.

L'escriptor noucentista Josep Aragay en arribar a Nàpols escrigué: “He arribat a Nàpols, la ciutat de la roba estesa, de les pentinadores ambulants, dels vailets insolents, dels carrers molt amples o molt estrets i de les cambres sempre brutes i de l'italià incomprensible... (Nàpols-1916)” Des d'aleshores han passat cent anys i Nàpols ha canviat en algunes coses, en altres no. FPR vos proposa el viatge a aquesta terra tan vinculada al nostre país. Una terra plena de llum, d'olors a tarongina, de les llimeres en flor, de vinyes verdes vora el mar, sempre amb l'amenaça incerta del volcà. El Vesubi domina la meravellosa badia i li dóna perspectiva, grandiositat, magnificència. Va cobrir per desgràcia dels seus habitants les ciutats de Pompeia i Herculano portant l'ombra a aquelles alegres contrades però conservant la vida antiga per a la posteritat. Ho unirem per suposat, amb la ja mítica Costa Amalfitana amb una Mediterrània en majúscula, bella i recòndita observada de prop pels temples dels grecs, seus dels déus.

Malàisia és un país sorprenent per la barreja de civilitzacions que hi han deixat la  seua empremta. L'hinduisme, el budisme indi i xinès, l'islam i el cristianisme coexisteixen sense xocar però també sense influir-se significativament , a més cada comunitat conserva el seu propi caràcter i les seues pròpies tradicions. Tot i que les restes del passat antic són relativament poques però ben conservades , els períodes del sultanat i colonial encara són molt presents en ciutats com Georgetown, i Malaca. Malàisia s'ha convertit hui en un estat modern i en ràpida evolució. L'arquitectura contemporània ha trobat un caldo de cultiu en aquest país, el millor exemple el trobem en l'audàcia de les famosisimes torres Petrones de Kuala Lumpur. En aquest recorregut a més visitarem també Singapur: una illa, un estat, una ciutat , amb la mida de Nova York. Singapur és ordenada, neta com una Suïssa d'abans en el Sud-est asiàtic. Dinàmica, vital, moderna sense renunciar al seu passat. Un viatge per descobrir la península Malaca i els seus grans "tops". Un viatge fil-per-randa.

La Ligúria és una de les vint regions que té Itàlia i està composta per quatre províncies: Gènova, La Spezia, Savona i Imperia. La costa a l'est de Gènova és coneguda com a Riviera di Levante, és aspra, allí trobem la comarca de les Cinque Terre. A l'oest o Riviera di Ponente ni ha una gran quantitat de pobles aferrats a xicotetes cales i badies que puntegen les muntanyes alpines i que donen un aire màgic a la costa. Gènova, la capital, serà el lloc des d'on anirem coneixent la meravellosa Ligúria i des d'on eixirem a descobrir les Cinque Terre- patrimoni de la humanitat- amb els seus pobles que miren el mar d'un blau intens. A més  recorrerem els pobles lígurs com Camogli, Portofino, Noli, etc, i que ens donaran una visió completa de la bellíssima costa ligur en començar la primavera.

Fil-per-randa vol celebrar la primavera en un viatge a través l'essència d’Anglaterra visitant la mundialment coneguda universitat d'Oxford,  així com  les grans mansions, reflex d'un món passat, ple de jardins que esclaten en flor en aquesta època de l'any. Ens serà difícil quedar insensibles davant el camp anglès,  bucòlic, elegant, un poc púdic i que ha inspirat gran nombre de pintors i escriptors. Admirarem amb delit el parc de Stowe, paradigma perfecte de l'Arcàdia feliç dels anglesos i la seua imatge del món “clàssic”, el monumental Blenheim Palace, lloc de naixement del gran Churchill, i obra cimera de Christopher Wren,  o la casa del Baró Ferdinand de Rothschild combinació exentrica de l'art anglès i francés. Que dir dels Cotswolds. Aquesta comarca és la foto perfecta del que anomenen “landscape”, cuidat, de verds infinits, de perfectes construccions que embelleixen encara més el paisatge. Un viatge a l’ànima d’Anglaterra servit amb té i simpatia.